Discursos de dominació

Us heu imaginat mai com pot ser Lleida al 2050? D’aquí uns 25 anys més? Probablement els que teniu fills, nets, nebots, ... que ara estan a l’etapa infantil, quan arribin aquest any ja seran joves-adults. Us heu imaginat com serà la seva vida llavors? Creieu que tal com està l’habitatge ara, i com anem retrocedint en els drets en aquest sentit, podran tenir el seu propi habitatge? Creieu que encara estaran vivint amb vosaltres, els pares, perquè no ho podran pagar, com ja passa ara? Podran tenir una feina estable per viure autònomament? Creieu que no podran acabar mai vivint al carrer? Tant de bo, sigui que no, però la veritat és que mentre van creixent les desigualtats, i els més rics són cada més rics, i la resta cada cop anem perdent més drets, és difícil que aquestes situacions no passin.

Creieu que el sistema els protegirà? Creieu que hi haurà els suficients recursos per a què tot això no passi? La resposta és que no, i continuarà essent, si no ens mobilitzem a favor de les persones que pateixen i es troben en situació vulnerable i la defensa dels seus drets. I per això, cal que com a ciutadans habilitem espais de trobada i de compartir la vida. El repte és la inclusió, en què totes les persones se sentin que pertanyen a la societat. I nosaltres afegim, que el repte també és la convivència. Celebrar la vida en comunitat amb les seves llums i ombres, compartir emocions i sentiments, èxits i fracassos… Oferir un lloc de sentit i pertinença, un lloc de trobada fraternal, horitzontal. A la comunitat sentim acollida, responsabilitat i compromís. Les relacions socials són clau, tant com l'habitatge, per al desenvolupament de qualsevol persona. La convivència fa avançar, en contra de l’oposició entre col·lectius que l’únic que fa és aturar o frenar.

Des d’Arrels Sant Ignasi defensem la necessitat d’obrir espais d’informació, sensibilització i diàleg amb la ciutadania i el veïnat. La convivència no s’imposa: es construeix amb transparència, escolta i corresponsabilitat. Només així es poden desmuntar pors infundades i generar vincles basats en el coneixement mutu i el respecte. Reiterem la nostra voluntat de formar part activa d’aquest diàleg, aportant la mirada dels i les professionals que treballen diàriament amb persones en situació molt precària, i posant al centre les persones, no els estigmes. Creiem que el moment que vivim, no ens podem permetre moure ni un mil·límetre en els discursos populistes que atiïn el foc del racisme, la xenofòbia, l’aporofòbia i l’odi. Totes aquelles persones que es posicionen en contra dels serveis per a persones que pateixin, estan apartant una realitat que no desapareixerà per molt lluny que la vulguin de casa, al contrari, així encara s’agreuja més la situació i no es resol la fragmentació social. És un deure promoure els valors d’una cultura de l’acollida, la solidaritat i de l’hospitalitat. Una societat que tolera les desigualtats, es converteix en còmplice que aquestes creixin. 

Rosa Majoral

Directora d'Arrels Sant Ignasi