Estimar no és resignar-se

Aquests dies estem de dol. La mort del nostre estimat Hamza ens ha colpit profundament. Ens entristeix, ens emmudeix, ens deixa una sensació de buidor difícil d’explicar. Ens omple de ràbia i impotència. Però també ens recorda qui som i per què fem el què fem: darrere de cada història hi ha un rostre, una mirada, una vida que mereix ser viscuda amb dignitat.

La seva mort, però, ens torna a posar davant d’una realitat incòmoda i massa habitual: el sensellarisme mata.

Any rere any, persones que viuen sense una llar, moren soles, en condicions que cap societat que es consideri justa hauria de tolerar. Moren en espais sense llum ni aigua, en habitacions precàries o al carrer. I si tenen sort, ho fan en un llit d’hospital, acompanyades per algun voluntari, professional o familiar.

A vegades la nostra feina és això: acompanyar el final de vides invisibilitzades, vides marcades pel cansament, per trajectòries llargues i plenes d’obstacles. Estem al seu costat per escoltar, per abraçar, per reivindicar.

Però el sensellarisme, no és només “no tenir una casa”. És viure amb por, sense estabilitat. És veure com la precarietat, la malaltia, la desesperança i la invisibilitat van desgastant dia rere dia. És veure com el fred i la malnutrició van fent forat. És perdre el control de la pròpia vida, arribar a extrems que mai s’haurien imaginat.

Tot això no és fruit del destí ni d’un error individual. És el resultat d’un sistema que falla, d’unes polítiques que no garanteixen els drets més bàsics i d’una societat que massa sovint aparta la mirada. Un sistema que permet que un jove de 23 anys hagi de viure i morir sol, mentre la ciutat continua caminant com si res.

Cap persona hauria de morir per no tenir una llar. Cap persona hauria de veure’s obligada a sobreviure en condicions indignes. Per això avui, mentre plorem el Hamza, reivindiquem la seva vida. I reivindiquem el dret a tenir una casa, a ser vist, a ser
escoltat.

Perquè estimar, també és no resignar-se. I nosaltres no ens resignem.

Ares Mateus Alamon
Coordinadora d’Arrels Centre Obert