Un lloc digne on morir...

Fa uns dies una persona que estem atenent a l'Arrels Centre Obert, el centre de dia per a persones en situació de sense llar d’Arrels Sant Ignasi, va venir com de costum al centre, però aquest cop, amb la notícia de què el José, que dormia sota el pont, feia dies que estava mort. Havia mort a la llera del riu, sol, durant dies sense que cap persona hi parés compte del seu cos.

La seva mort és la mostra clara del que significa ser persona sense llar, significa ser víctima de totes les inclemències del temps, víctima de la violència, víctima de la segregació i solitud més extrema que pot generar aquesta societat, la qual permet que algú visqui durant anys o potser tota una vida en situació de carrer sense preocupar-se, sense indignar-se.

Avui plorem la mort i la pèrdua del José, una persona molt vinculada al nostre centre i molt apreciada tant pels tècnics i pel voluntariat, com també per les persones que atenem. Una persona que sempre estava implicada en les necessitats del centre. Una persona que també era molt reservada i evitava sortir a les fotos i amb la qual ens va costar guanyar-nos la seva confiança, però que un cop ens la vam merèixer, compartia amb honestedat les coses que més li pesaven a l'ànima.

Sap greu, i sap més greu perquè s’ha mort al costat del riu, al ras. Tothom hauria de tenir dret a una mort digna i acompanyada, ell també. I ens preguntem, quan podrem tenir allotjaments estables, dignes i permanents durant tot l’any? Quan sortirem de la temporalitat perquè tothom pugui dormir i morir-se en un llit?

Lamentem profundament no haver pogut fer més i que hagis hagut de marxar d'aquesta forma, per tu són avui aquestes paraules, paraules que ens agradaria no haver de tornar a pronunciar, tot i que per desgràcia forma part del nostre dia a dia. Et recordarem com algú que sempre regalava un somriure als altres.

Equip d’Arrels Sant Ignasi

9 de setembre del 2025