VIOLÈNCIA, DONES I MANCA D'HABITATGE

Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, dediquem aquest espai a posar en manifest la situació de les dones sense llar.  

Quan es pensa en una persona en situació de sense llar, normalment ve al cap un home, de mitjana edat i que viu al carrer. El concepte de "sense llar" assumeix tradicionalment a trobar-se al carrer o dormir en albergs, espais en què les dones són una minoria. Elles es troben majoritàriament en altres manifestacions del sensellarisme que són més difícils de detectar i quantificar. Però el sensellarisme és molt més que no tenir sostre.

Les dones, pel fet de ser dones, intenten evitar de qualsevol manera haver de dormir al carrer, algunes opcions poden ser: dormir en cases de familiars o amistats, mantenir relacions de parella insatisfactòries, intercanvien companyia o cura a canvi d'allotjament, entre altres.

La quantitat de dones que es resideixen en un habitatge insegur o sota l'amenaça de violència masclista per part de la seva parella o família, és molt més gran que el dels homes.

Com s'ha assenyalat, les dones en situació de sense llar intenten sortejar el fet de dormir al carrer o en albergs perquè són espais molt més violents per elles, on tenen un risc encara més elevat de patir algun tipus d'agressió sexual o de violència masclista en general.

Les actituds masclistes i patriarcals es manifesten de manera molt més violenta i extrema en l'àmbit del carrer o en els espais compartits amb homes. Les dones es veuen travessades per múltiples factors que causen una vulneració del seu dret a la intimitat i la seguretat, i són més propenses a viure situacions de por, degradació o exclusió.

Amb tot, les dones pateixen amb major duresa les condicions en què es troben les persones en situació de sense llar.  

*Informació: Asociación Realidades i Campanya de les Persones en Situació de Sense Llar