El sensellarisme femení a Arrels Sant Ignasi

Quan una dona es troba en situació de sensellarisme, sovint la imatge que es forma al voltant d’aquestes persones és la d’una figura anònima, sola, amb una mirada que pot generar incomoditat. Però darrere de cada dona en situació de sense llar hi ha històries de vulnerabilitat, resistència i sovint, una invisibilitat que es veu accentuada pel fet de ser dona. En el context del sensellarisme, la situació de les dones es veu afectada pel fet de viure al carrer, i també per una discriminació de gènere que agreuja la seva vulnerabilitat.

Des del nostre treball a l’Arrels Centre Obert, observem que les dones en situació de sense llar són sovint invisibilitzades, tant en l'àmbit social com en els recursos i les polítiques públiques destinades a atendre les persones en situació de sensellarisme. La majoria dels serveis disponibles no tenen en compte la perspectiva de gènere, i les intervencions es basen en models assistencialistes que no aborden les necessitats específiques de les dones. Això genera un buit clar en l'atenció.

Moltes de les dones que no reben l’atenció adequada han patit alguna mena de violència de gènere. Les dones en aquesta situació s'enfronten a una triple discriminació: com a dones, com a persones sense llar, i com a víctimes de violència de gènere, fet que les col·loca en una situació de gran vulnerabilitat.

En el nostre treball diari, també observem que la societat tendeix a associar el carrer com un espai predominantment masculí. D'aquesta manera el carrer és un espai de desprotecció per a elles, ja que es veuen exposades a un nivell d’inseguretat molt més gran que els homes, i sovint no tenen els recursos necessaris per afrontar aquesta situació.

Les dones en situació de sensellarisme, moltes de les quals han estat víctimes de violència de gènere, fan  una demanda explícita: la necessitat d’espais exclusius per a elles. Espais on es puguin sentir més segures, on les seves necessitats específiques siguin escoltades i ateses amb respecte. Aquesta demanda d’intimitat i protecció no només respon a la necessitat de prevenir la violència de gènere, sinó també a la de crear entorns més comprensius i adaptats a les realitats que viuen.

El treball diari amb aquestes ens recorda que el cas de les dones en situació de sense llar és una de les múltiples cares de les desigualtats de gènere que encara persisteixen a la nostra societat. És important que, com a societat, prenguem consciència d’aquestes realitats per poder oferir una intervenció més adequadament adaptada i sensibilitzada. 

Text extret de l’estudi “Mujeres sin hogar ¿un sistema de protección insuficiente?” de Hafida Ouali, professional d’Arrels Sant Ignasi