El nadó que ens desperta amor

Quan imaginem un nadó, segurament ens ve al cap una imatge tendra, plena de carinyo i innocència: una mirada pura i viva, un somriure captivador que desperten ganes d’amanyagar-lo. Potser ens recorda al nostre fill, una neboda o un germà. Tots naixem així, plens de possibilitats, però costa imaginar que aquest nadó, tan vulnerable i estimat, pugui acabar vivint, ja d’adult, al carrer, sense llar ni sostre. És difícil concebre que una persona pugui viure en aquestes situacions de tanta vulnerabilitat i patiment, i més quan la societat tendeix a condemnar i invisibilitzar aquestes vides, abocant-les a una existència d’esquena al món, en lloc d’acollir-les.

Per això, no ens podem oblidar de mirar aquestes persones amb la mateixa tendresa amb què mirem un nadó. Aquesta mirada de l’amor és especialment necessària ara que ens apropem al temps de Nadal, un període que ens convida a viure la màgia d’aquestes dates amb sinceritat i realisme. Nadal, en essència, és celebrar la vida i la renovació a través d’un naixement, i ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia existència i a exercitar la mirada de l’amor. Un naixement és sempre un símbol d’esperança, alegria i felicitat.

Tanmateix, sovint aquesta felicitat queda emmascarada pel consumisme i la falsa idea que per ser feliç cal tenir i comprar més. El Nadal ens crida a reflexionar sobre allò que realment importa: compartir amb els altres. Però no podem oblidar que hi ha persones que no podran viure aquestes experiències. Moltes passaran el Nadal soles, sense família ni amics amb qui compartir una estona, sense un bon àpat a taula. Per a elles, la solitud és l’única companyia, i els dies de festa es redueixen a deambular pel carrer, intentant que les hores passin el més ràpid possible.

És aquí on podem fer tangible la màgia del Nadal: acollir l’altre en aquestes situacions com un acte d’amor per a què sentint el caliu, acollir-les des del cor. Aquesta és l’essència d’aquestes dates.

Avivar aquesta esperança també significa fer de Nadal una reivindicació. És una aposta per l’austeritat i la humilitat, un rebuig al consumisme i la superficialitat, i una crida a no rendir-nos davant les injustícies que perpetuen les nits fosques i fredes per a tantes persones. Enmig del fred de l’hivern, Nadal ens recorda que podem encendre petites llums d’esperança, que amb solidaritat podem transformar realitats i on tothom tingui una vida de qualitat i sobretot, la pugui compartir.

Rosa Majoral

Directora d’Arrels Sant Ignasi