Un camí ple de pedres

Quan parlem del "Camí de Santiago", aquest any no ens referim a la ruta de pelegrinatge que molts coneixen, sinó a una altra mena de camí. El nostre Santiago és una persona en situació de sense llar. Cada dia, ell emprèn una travessia plena de reptes i obstacles, lluitant per sortir de la precarietat i trobar l'estabilitat que, per a tothom, és un dret fonamental.

Algunes de les pedres amb què es troba són ben visibles: com la manca d'un sostre digne on dormir, la dificultat d’accedir a serveis bàsics com la dutxa o la roba neta, i la falta d’oportunitats laborals. Altres pedres són més subtils, però igual de pesants: la burocràcia, les barreres legals que impedeixen regularitzar la seva situació, la manca de suport psicològic i, sovint, la mirada de rebuig d’una societat que el veu, però no el reconeix.

Però no només parlem de dificultats materials. Hi ha una altra pedra, invisible però aclaparadora: la solitud. La xarxa que moltes persones tenim, família, amics, gent amb qui compartir, és una eina poderosa que ajuda a superar moments difícils. Però en Santiago està sol, i sense aquesta xarxa, cada pedra sembla multiplicar-se, fent el camí encara més dur.

Les pedres no s’acaben aquí. Santiago sap que per poder tirar endavant necessitarà formació i una feina, però com es pot buscar feina quan les necessitats més bàsiques no estan cobertes?

Sense una adreça permanent o accés a internet, trobar feina esdevé una quimera. I fins i tot quan sembla que les coses podrien començar a anar millor, es topa amb un sistema que sovint no ofereix les solucions adequades o que arriba tard.

El camí de Santiago és el camí de tantes persones en situació de sense llar. És un camí ple de pedres, però també de coratge, d’esperança i de resistència. Perquè, malgrat tot, en Santiago continua caminant.

I com a societat, què hi podem fer? Nosaltres demanem a l’administració que garanteixi el dret a l’empadronament, l’acceleració a l’accés a l’habitatge i el reforç als recursos de salut. Demanem també a l’empresa que obri oportunitats laborals i a la ciutadania en general que combati els discursos d’odi i aporofòbia practicant el bon veïnatge i la cultura de l’hospitalitat.