ESTIU DEL 1993

L’any 2007 el Joan Suñol escrivia: “A l’estiu de 1993 es presenta a Lleida un fenomen imprevist. Arriba a la ciutat un allau de temporers vinguts d’arreu de Espanya i l’estranger. Era un any pobre pel que fa a la fruita. La proximitat de la parròquia amb l’estació d’autobusos fa que moltes persones vinguin a demanar-nos ajuda per viatges, entrepans, etc. Procurem fer-ho bonament, però el volum de demandes cada cop és més gran, i no sembla que la ciutat disposi de recursos a l’hora de respondre tot això. Davant d’aquest fet la comunitat parroquial es mobilitza, dissenya el que després anomenarem Campanya d’entrepans, demana la cooperació de l’Ajuntament, i així mateix a les congregacions religioses, sobretot les femenines, ens coordinem també amb la parròquia de Santa Tereseta i amb els germans maristes. La parròquia aporta quaranta voluntaris i la logística corresponent. La campanya no només atendrà al problema de l’alimentació, també contesta a la necessitat de medicaments, roba, viatges de retorn dels usuaris, acompanyament personalitzat, etc.

Es tractava d’una campanya d’estiu, això vol dir que a finals d’agost tancaríem el servei. Tot i així, però, durant tot el mes de setembre continuaria la demanda, això si, amb una important davallada d’usuaris. Arribava ja al mes d’octubre , ens plantegem sobre el que cal fer. En primer lloc vàrem intentar analitzar la tipologia del personal que encara seguia venint-nos, ens adonem que pròpiament no són temporers, que són les persones sense sostre que habitualment sobreviuen a la ciutat. Vàrem sentir com una mena de sentiment evangèlic que ens reptava: No els podem abandonar!”

Aquest estiu farà 30 anys d’aquell estiu de 1993. Trenta anys més tard la ciutat no ha sabut donar una resposta estructural i digna a l'acollida de les persones per tal que no dormin al carrer. Persones en recerca de feina a l’estiu i més de cent persones sense sostre durant tot l’any. La xifra de persones sensellar és encara molt més gran. Iniciem aquest aniversari amb el mateix esperit de comunitat que acull, reivindica i se sap en lluita per dir, que a Lleida, ni arreu, ningú sense llar. Sabem que fins que no siguem molts més que ho vulguem, no ho aconseguirem.

Roger Torres i Aguiló 

President d'Arrels Sant Ignasi