Depredadors
Depredadors que observen la seva pressa esperant quin pot ser el millor moment per ser atacada; depredadors que en aquests instants d’esperar, minsos o llargs, avaluen per on poden fer mal; depredadors que a vegades, els hi veus en la mirada i en el seu posat aquest afany de devorar a l’altre i altres cops, no els veus ni venir. Depredadors que quan els tens a la vora t’anul·len, et ningunegen, et manipulen, et maltracten i acabés sentint-te una persona petita, paralitzada i amb la sensació de no ser res. Depredadors que encara existeixen avui en dia en ple segle XXI en aquest sistema patriarcal que perpetuem, tant a nivell micro, en entorns pròxims, com a nivell mundial.
Persones que tracten a altres persones com a presses i com si d’una caseria es tractès, i això passa al carrer on miren lascivament o diuen quelcom desagradable,…, o fins i tot, acaben atacant: es produeixen dues violacions al dia i ha crescut la violència sexual, entesa aquesta com tot tipus d’interacció sexual sense consentiment i, per tant, no només fent referència al coit. En aquest sentit, i segons sembla, les denúncies han augmentat o simplement és que ara i per fi, s’estan denunciant aquestes pràctiques sexuals no consentides, quan abans no s’arribava a realitzar aquesta denúncia.
Però, també passa en l’àmbit domèstic o de la llar amb els maltractes, persones que viuen amb por de ser pegades, algunes també violades, sovint per la persona amb qui conviuen, que reben insults, i on algunes acabem assassinades a les mans d’aquests depredadors. Recordem que avui en dia, la dona encara és el pal de paller de les cures i cuidado vers els altres; és ella la que sosté la cura dels fills/es i també la de la gent gran, d’una forma palpable, però també oculta, essent l’organitzadora de tot i portant-ho mentalment tot dins el seu cap, amb què això suposa de sobrecàrrega mental i estrès continuat i invisible; on falta una corresponsabilitat real per part dels altres membres de la família, si hi són, però també de la resta de la societat (conciliació laboral, recolzament i atenció a la víctima…). I no oblidem, el què passa en l’àmbit laboral, on també es dona situacions d’assetjament i on aquests depredadors no desapareixen, i on es continuen donant abusos i desigualtats que viuen algunes persones.
En definitiva, són massa les coses i els aspectes que voldria recalcar sobre la violència estructural que algunes persones pateixen en aquesta societat, i molts altres, que de ben segur, em deixo. Tanmateix, hem de tenir clar que es tracta d’una problemàtica social i no individual de la persona que la pateix, que cal visibilitzar-les al màxim i que entre totes i tots hem d’erradicar qualsevol tipus d’abús de poder sobre les persones, respectant la diversitat i acompanyant aquella persona que malauradament ho ha hagut de viure en la seva pròpia pell. Cada dia, però sobretot aquest pròxim 8 de març, Dia Internacional de les Dones, no callem, no siguem còmplices d’aquests depredadors, i junts i juntes fem la revolució per a què hi hagi menys desigualtats vers la dona i en tot el món.
Rosa Majoral i Josa
Directora d’Arrels Sant Ignasi
Escolta l’opinió de la Rosa Majoral a l’UA1