SABEM QUE

• L’habitatge, la salut, un treball digne,…, són drets universals, la manca d’aquests, pel motiu que sigui, ens parla d’un sistema que no acaba de protegir i que alhora, vulnera el seu dret a la protecció social.

• La protecció social és també un dret humà necessari per alleujar la vulnerabilitat.

• Els sistemes de cures i de protecció actuals no estan essent ni suficients ni adequats per a sostenir les persones més vulnerables, i esdevenen un laberint d’obstacles on es troben moltes persones. 

• En un moment de por col.lectiva, desconfiança, de situacions de molt aïllament, de necessitat de molt de suport,…, durant la pandèmia, el sistema de protecció social es va debilitar, va fallar i es van fer evidents encara més les seves grans mancances.

• Les Administracions s’estan allunyant de la ciutadania davant la incapacitat dels serveis públics de respondre amb agilitat, eficàcia i rapidesa a les necessitats més bàsiques i massa sovint són les entitats del Tercer Sector qui assumeixen aquesta resposta.

• Actualment, vivim les crisis que ha provocat la Covid 19 amb plural: la sanitària, econòmica, laboral, social, digital, de relacions…  i que ha generat situacions d’una gran desprotecció social. Entre elles, les persones en situació de sense llar que tenen el dret a ser protegides per la nostra legislació donada la seva situació de màxima exclusió.
• Recordem que accedir a una llar és una condició prèvia per exercir i obtenir l’accés als altres drets fonamentals i a una vida digna. L’habitatge preserva la salut, la vida i la dignitat de la persona. 

MANIFESTEM QUE

• “Sense Sortida” és el títol d’aquesta campanya que denuncia les traves burocràtiques, les esquerdes digitals i la indiferència i manca de sensibilitat per part encara d’una part de la ciutadania. 

• Tothom és vulnerable, com s’ha demostrat a la pandèmia, però les persones en situació de sense llar, encara ho són més.  Escoltem el què ens diuen i el què els hi passa en primera persona per poder estar al seu costat.

• La pandèmia ha evidenciat la importància i consciència de tenir una casa i de tenir una llar.

• Viure sense llar és molt més que no tenir sostre, significa estar sense accés a drets, sense xarxa, sense afecte, sense protecció, sense dignitat, sense identitat, sense participació,… I per tant, no tenir casa acaba degradant a la persona en la seva totalitat.

I PER AIXÒ, VOLEM

• Bastir una societat que passi dels petits “jo” a una societat del “nosaltres”, que tingui cura de totes i tots, on mútuament ens protegim i protegim la vida de cada persona i de totes alhora.

• I per això, volem que les administracions públiques garanteixin una vida digna per a totes les persones, així com l’accés i el gaudi dels drets humans.

• Volem polítiques públiques de protecció social, que incorporin la mirada de drets i la cura de les persones.

• Polítiques Públiques que garanteixin l’accés als recursos necessaris per prevenir la pèrdua de la llar o facilitar-ne l’accés promocionant un parc d’habitatges públic o de lloguer social per a les persones més vulnerables.

• Polítiques d’ocupació per a persones amb difícil accés al mercat laboral.

• Volem uns Serveis Socials forts i àgils, amb capacitat de donar resposta ràpida i adequada a les necessitats de la persona vulnerable.

• Que tota persona que perd el seu allotjament, habitatge o llar, tingui un habitatge, allotjament o llar alternativa on poder anar a viure amb dignitat.

• Que tota persona tingui el seu espai a la comunitat, perquè és des d’aquí on podem fer possible que no hi hagi ningú sense llar. Tots tenim dret a tenir un lloc.

• Volem una societat justa i solidària afectada per allò que els hi passa a persones més fràgils i vulnerables, i que es mou per estar-hi al costat. 

Nosaltres diem prou! I vosaltres, què hi dieu?

Diguem prou!

Ningú sense llar!

Ningú sense sortida!