logofinal                       botodonatiublanc1                                pictofaceblanc              pictofaceblanc           pictofaceblanc             pictofaceblanc

Atenció! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del vostre navegador, n'accepteu l'ús. Learn more

I understand

EL DOL DE LES ABRAÇADES

Rosa Majoral

Encetem un nou curs, un nou curs que té un alè d’esperança i alhora, de fredor, d’incertesa i de cansament, perquè venim d’un curs passat intens. No sabem com continuarem, però si que sabem que serà incert com la vida mateixa i que igualment, hem de continuar també com la vida.


Tenint en compte que a aquesta incertesa, se li afegeix que la pandèmia ha fet minvar aspectes vitals que ens alimenten per tenir una vida sana, feliç i plena d’amor. Han minvat les relacions amb els amics que ens reconforten, les abraçades que tant nodreixen l’esperit, el poder estar tranquils junts sense la recança de què ens contagiem el virus,..., en definitiva, ha minvat el contacte en general. I pel contrari ens hem digitalitzat més, estem més connectats amb la tecnologia i més hores amb pantalles, qui en té, perquè hi ha persones que queden totalment al marge i excloses d’aquest món tecnològic. I això, fa que estiguem de dol, d’aquells dols que aparentment semblen superflus, però que van colpint l’ésser com la gota Malaya i el van degradant, poc a poc, i la persona es va apagant i la deixa només subsistint.


Ser-ne conscients d’aquest dol o dols, ja és un primer pas, igual que acceptar que haurem de continuar mantenint aquesta distància i per tant, poques abraçades tindrem. Malgrat tot això, hi ha una cosa que perdura i que ens pot mantenir units i forts els uns amb els altres, i això és el vincle que ens uneix. Aquest lligam afectiu i emocional que tenim amb les persones que ens estimem, que hi tenim apreci, que ens hi sentim pròximes, que hi ha “feeling”, que tenim connexió, que compartim... Aquesta vinculació que establim els uns amb els altres que no es veu, ni és palpable físicament, però que hi és i que podem fer créixer, sobretot en aquests moments.


I és que ara, amb la pandèmia, podem posar en valor aquest lligam, fer-lo més fort essent-ne conscients i fent més present aquest caliu que aporta el vincle. I com l’enfortim? A través de ser creatius per establir vinculacions sense el contacte físic. Potser donant més protagonisme a la mirada, a la paraula, als gestos amables cap a l’altre, o tot allò que se’ns acudeixi, per demostrar-li a l’altre, que encara que no ens puguem tocar o veure, hi som presents i ens l’estimem.

Rosa Mª Majoral i Josa

Directora de la Fundació Arrels Sant Ignasi