logofinal                       botodonatiublanc1                                pictofaceblanc              pictofaceblanc           pictofaceblanc             pictofaceblanc

Atenció! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del vostre navegador, n'accepteu l'ús. Learn more

I understand

Perquè ser donant d'una Entitat social?

Avui, dia de les fundacions i els donants, tenim el testimoni d'en Ramon i la Teresina, dues persones compromeses amb Arrels Sant Ignasi des de fa molts anys.

 

RAMON

Des de sempre he estat preocupat en com puc ajudar als més necessitats, i donat el meu treball i la meva situació familiar, m’ha costat sempre molt trobar dins del meu dia a dia un espai per poder dedicar al voluntariat, de tal manera que em vaig plantejar que ara per ara l’única forma que tenia era fer un ajut econòmic.


I aquí va començar un camí per tal de trobar a quina entitat volia dedicar part dels meus diners en forma de donació, fixant aquest import en el famós 0,7% dels ingressos totals, tal com es va acordar l’any 1994 en les famoses acampades “0,7 -Pobresa Cero” i que es demanava un compromís a tots els partits polítics de que l’Ajuda Oficial al Desenvolupament fos el 0,7% del PIB, compromís que crec hauríem de mirar d’assolir totes les persones.


Un dels criteris que per mi tenen molta importància en les entitats que es dediquen a l’ajuda real a les persones, es quina quantitat dels recursos que obtenen via donacions, subvencions, ajuts institucionals els dediquen realment a l’ajuda a les persones, i no s’esvaeixen en despeses de gestió i vet per on entre aquestes vaig veure que Arrels Sant Ignasi complia perfectament aquesta premissa.


Perquè Arrels Sant Ignasi?, veureu jo coneixia de la seva fundació, des de la Parròquia Sant Ignasi i el Pare Joan, justament el mateix any 1994, però no coneixia el que realment abastava i abans de fer el pas com a donant, vaig anar una mica a mirar el que feien i per mi va ser obrir els ulls a una dura realitat que desconeixia totalment, la gran quantitat de gent sense sostre que hi havia a Lleida ciutat, i en que consistia en ajudar a les persones sense sostre des d’un punt de vista humà, d’apropament a ells ajudant-los en les necessitats més bàsiques i també des d’un punt de vista estructural, lluitant per mirar de canviar les estructures que els mantenen invisibles per la societat, fent-los visibles i implicant a aquestes en la seva millora de les seves condicions de vida.


Avui aquestes finalitats es manté intactes, ajut personal, a nivell anímic i d’escolta, ajut material, amb roba, menjar i higiene, ajut per superar addiccions que els han portat a l’estat en que es troben, i ajut estructural, no parant de lluitar amb les administracions per la millora de les condicions de vida d’aquestes persones i fer-los visibles.


Per tot això estic molt satisfet de ser donant d’Arrels Sant Ignasi i animo a tothom que pugui a que també ho sigui, no s’exigeix cap quantitat mínima, simplement tenir Voluntat d’Ajudar a l’Altre.

 

TERESINA

Soc donant d’arrels des de fa temps perquè crec en el seu projecte. Estén la mà a persones que no tenen veu en la nostra societat i que necessiten del nostre recolzament i suport per tirar endavant amb la seva vida, gens fàcil i plena de dificultats. Les institucions no és comprometen de valent, aquestes persones no són sovint una prioritat en les seves propostes. Jo si crec que han de ser una prioritat perquè la seva vida no és tan afortunada com la nostra i tenen dret a tenir una vida digna i cal lluitar per això i Arrels ho fa. Ho fa tenint en compte tot el procés: l’acolliment, els programes de reinserció i l’acompanyament. Ho fa nodrint-se d’una bona colla de voluntaris.


A més a més crec que hem de viure solidàriament i aprendre a compartir el que tenim amb els què ho necessiten. Hem de desvetllar en nosaltres actituds cada vegada més compromeses i generoses.