logofinal                       botodonatiublanc1                                pictofaceblanc              pictofaceblanc           pictofaceblanc             pictofaceblanc

Atenció! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvieu la configuració del vostre navegador, n'accepteu l'ús. Learn more

I understand

PER QUÈ HI SOM, SOM!

Foto estiu

 

Sense el temps que compartim amb altres seríem persones realment avorrides i, pitjor encara, seríem una peça més del sistema capitalista de consum i, -com diu Francesc Torralba-, tindríem el perill de convertir-nos merament en consumidors, el que ell en diu “homo consumens”. Davant de “l’homo consumens” hi ha l’alternativa de la persona solidària. D’això en diem voluntariat, la consciència que el temps compartit esdevé instrument per vertebrar la societat, no només per enriquir-la de valors sinó per enfortir-la democràticament i cohesionar-la socialment.


Perquè el temps compartit esdevé un tresor per establir lligams, recuperar el sentit de veïnatge i ciutadania. La persona que comparteix el seu temps enforteix el sentit de pertinença a una comunitat, ens fa entendre que el sofriment de l’altre és també part del meu sofriment.

Estem contentes i contents perquè aquest estiu s’han apropat a la comunitat d’Arrels Sant Ignasi joves voluntaris que s’han endinsat en l’art d’aprendre a viure de forma solidària. Joves que han afinat la seva mirada crítica i contemplativa de la realitat, que han donat part del seu temps i dels seus talents. I com el bumerang, joves que han sortit més “homo solidaris”, és a dir, més vinculats al seu entorn, més crítics, més sensibles, més agraïts.

Gràcies, perquè amb el temps de tots podem ser-hi, i gràcies, perquè essent-hi trobem realment allò que som.

Roger Torres i Aguiló

President Arrels Sant Ignasi

SER VOLUNTARI A ARRELS SANT IGNASI DURANT LA CRISI DE LA COVID19

 Manos voluntariado

 Voluntari és la persona que, per elecció pròpia, dedica una part del seu temps a l’acció solidària, altruista, i sense esperar res a canvi.

La nostra entitat ha comptat amb més de 150 persones voluntàries durant l’any 2019, aquestes realitzaven tota mena de tasques de suport als programes Arrels, des d’acompanyaments, tallers per a usuaris, logística de serveis bàsics a Centre Obert, repartiment d’aliments a botigueta, reforç escolar o d’alfabetització. Aquest 2020 manteníem aquest número, fins que al mes de març tot va canviar.


La nostra tasca és essencial, ja que si durant aquest temps tothom hem pogut ser més vulnerables (pel que fa al vessant de la salut), les persones que ja vivien en una situació desfavorable, encara ho han estat més. No ens vam aturar, però si reinventar.

Les demandes i necessitats han augmentat. I davant d’això, la tasca del voluntariat és essencial: la mirada a l’usuari, la tassa de cafè servida, el lot d’aliments entregat, el taller fet amb amor i dedicació, esdevenen un plus de qualitat i de caliu a l’acompanyament que es brinda a la persona.


El voluntariat ens aporta valor humà en l’atenció social, de manera que els voluntaris esdevenen els nostres ambaixadors i ambaixadores, poden viure i esdevenint alhora en un dels principals transmissors de la seva experiència a la societat.

 

T E S T I M O N I  - Toni, voluntari de nova incorporació a Centre Obert

WhatsApp Image 2020 10 08 at 105605
Què significa per a tu fer voluntariat en aquests moments de crisi sanitària?

Significa l'adquisició d'un compromís per intentar ajudar, mitjançant l'acció directa, gent que ho necessita; i, de retruc, em permet ampliar el camp de visió pel fet de conèixer una realitat social i unes problemàtiques personals que sovint queden invisibilitzades malgrat tenir-les al costat de casa.

UN SOMRIURE ALS PROGRAMES

 que debo hacer si me roban las llaves de casa img21063t1

Reducció de Danys

Un dels nostres usuaris que estava en una situació d’alta vulnerabilitat (situació de carrer, consum actiu i diagnòstic recent de VIH i VHC realitzat al nostre centre) ha iniciat un procés d’ingrés hospitalari de desintoxicació; i posteriorment, s’ha incorporat a un pis terapèutic on fins ara el seu procés està essent molt satisfactori. Encara que la base del fonament del treball a les sales de reducció de danys no és pròpiament el tractament, moltes vegades representen un bon fil entre el consum actiu i el procés de recuperació. Li desitgem molta sort en aquest nou procés!

 

Servei d’aliments

El Hossain, usuari històric de la Botigueta ens va dir les següents paraules per la Gloria, que ara a començat un nou camí "No quiero que Gloria se vaya de aquí, porque ha sido muy buena persona. Me ha ayudado y tratado bien mientras he sido voluntario y usuario de la botigueta con ella. Han sido muchos años juntos: ¡seguro que entramos el mismo año en Arrels! Siempre que le he pedido cosas ella me ha ayudado, es una persona muy familiar. Gloria, gracias por estos años que hemos estado aquí juntos compartiendo momentos. ¡Gracias!"

 

Centre Obert

Des del Centre Obert destaquem tres processos de millora durant aquests últims mesos tan difícils i incerts a causa de la situació actual. Aquestes tres persones que han fet els processos estan molt vinculades a nosaltres, D’una banda la Vero i la Tamara, dones lluitadores amb una llarga trajectòria de carrer i que, no obstant els obstacles que s'han pogut anar trobant al llarg de la vida, res les ha frenat en la seva  lluita diària. Gràcies al programa “Housing First” ja gaudeixen de la seva pròpia llar. I de l’altra, el José Antonio: després de molts anys intentant poder cobrar algun tipus d'ajuda per tal de poder cobrir les seves necessitats bàsiques, per fi ha arribat el moment i ja està rebent la Renda Garantida Ciutadana.

 

Reinserció

La bona notícia des de Reinserció en el darrer trimestre ha estat la bona actitud, la companyonia i l’experiència que van viure  a les colònies que van fer a Vilaller. Van tornar satisfets, contents i descansats, realment van ser uns dies per desconnectar i fer grup. No és el primer any que es realitzen, ja en portem uns quants, però enguany el resultat encara és més positiu perquè amb la pandèmia les colònies eren essencials.

Volem agrair al nostre patró Joan Saura i a la Fundació Verge Blanca per facilitar-nos aquests dies tan positius per a tots!

 

Hospitalitat

En aquest estiu atípic, des de l’Esplai La Plaça també ens hem hagut d’adaptar als canvis que ha suposat la situació que ens ha tocat viure, i de la crisi n'hem fet una oportunitat.

Tot i que ja volíem fer un casal d'estiu al barri del Secà, la situació de pandèmia ha comportat una normativa estricta que ens ha servit per fer una activitat de petit format, per posar-nos a prova i apostar per la qualitat.

En les dues setmanes de casal hi han pogut participar 14 infants sense cap incidència  sanitària i amb un alt grau de satisfacció de les famílies que han confiat en nosaltres.

Aquest primer contacte amb la “nova normalitat” ens marcarà el nou curs que estem endegant: la normativa segueix vigent i ara tenim l'experiència de l’estiu per iniciar amb seguretat l’esplai, el reforç educatiu i els tallers de conversa.

 

Unitat Dependent

Després de tots aquests mesos d'incertesa, de prudència i de risc, hem hagut d'actuar enfront del virus en un dels nostres habitatges. Afortunadament s'ha gestionat eficaçment i ràpid, i s’han evitat més contagis a la resta de la comunitat. Agraïm la tasca dels serveis mèdics que ens han atès tan bé,  així com la gran companyonia de les i dels residents.

 

Acompanyament

L'èxit no sempre és aconseguir alguna cosa, sinó des d'on s'aconsegueix. Fem referència avui al procés del David. La situació de pandèmia li ha estat molt dura i li ha comportat moltes pèrdues: feina, habitatge, estabilitat... S'ha vist al carrer i sense res, i des d'aquí, ha tingut la força i empenta per seguir endavant i no defallir. I aquest esforç s'ha vist recompensat! Ja ha començat a fer la formació en prevenció de riscos laborals i de forma immediata tornarà a treballar. El treball no és la finalitat última, però si el reflex d'un bon procés i sobretot, una porta per la millora de la seva situació i per l’assoliment de l’estabilitat.

CAMPANYA PERSONES SENSE LLAR: NO TENIR CASA MATA

 DSC5906 DSC5967WhatsApp Image 2020 10 22 at 131821

Com cada any Arrels Sant Ignasi reivindica el dret a l’habitatge amb una cadena humana a la Plaça Paeria. Perquè no tenir casa mata.

 Avui dijous dia 22 d’octubre a les 12h a la plaça la Paeria de Lleida Arrels Sant Ignasi ha realitzat una cadena humana i la lectura d’un manifest en favor del dret a l’habitatge de les persones sense llar. 

En aquesta campanya volem posar èmfasi en:

  1. L’habitatge és un dret humà universa.
  2. El dret a l’habitatge és la porta d’accés a la resta de drets humans que garantitzen viure amb plena dignitat.
  3. La pandèmia ha enfatitzat la importància de tenir una casa.

 

Perquè a Lleida hi ha 872 persones sense llar, gairebé un 20% més que l’any passat, de les quals 80 sense sostre.

Durant la pandèmia han crescut les persones en habitatge insegur.

Hi ha més demanda d’aliments. Ha augmentat un 10% respecte l’any passat.

Es posa de manifest l’exclusió digital i burocràtica que pateixen les persones en situació de sense llar (No es pot demanar cita prèvia a salut, trucades no respostes a les diferents administracions – SOC, SEPE, Seguretat Social, etc)

 La situació s’ha agreujat amb persones que ja presentaven gran vulnerabilitat i fragilitat vivint al carrer o amb allotjaments precaris.

 

També em comptat amb el recolzament dels alumnes de 1r i 2n del Cicle formatiu d’Integració Social del Col·legi Episcopal que han volgut fer també una cadena humana en favor del dret a l’habitatge.

 

AGRAÏMENTS - Octubre 2020

 sello moltes gracies catalan

 

Durant aquests difícils mesos d’estiu amb la crisi sanitària hi ha hagut gent, empreses i entitats que han seguit mostrant-se solidàries amb els més vulnerables.

 

Hem comptat amb col·laboracions que esdevenen un hàbit com la de la Sitgetana que ens va donar 90 parells de calçat per als nostres usuaris de Centre Obert.

sitgetana

 

Des de Imperfectus Box i a través de Sadaq Lleida ens van fer un donatiu de fruita fresca per poder repartir més lots de productes frescos.  

 

cropped logo imperfectus

 

Les nostres amigues, les Fades de Ponent, ens van ajudar a repartir llibres de Sant Jordi entre els usuaris d’Arrels i associació Antisida de Lleida. Tot i tractar-se d’un Sant Jordi atípic, vam poder fomentar la lectura!

 

baixa

 

Aquest més de setembre el Fons Sabadell “inversió ètica i solidaria” va destinar 11.213,05€ per al servei d’aliments de Botigueta.

image

 

Per últim, hem constatat un augment de solidaritat entre els nostres donants: han fet aportacions extra conscients de la necessitat que hi ha. Gràcies!

ARRELS SANT IGNASI RENOVA EL PATRONAT

Patronat2

El Patronat d'una fundació és el màxim òrgan de decisió d'aquesta. Aquests són els protectors de la missió de la fundació. Arrels Sant Ignasi ha renovat el seu equip de patronat amb la incorporació del Sr. Rafa Gimena, membre de la junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, impulsor de la conferència catalana de la comunicació del vi i soci director de l'empresa Missatges, gestió de comunicació i expresident de la FECOLL, el Sr. Rafel Oncins, Director de Responsabilitat Social Corporativa del SUPSA; la Sra. Patrícia Romero, Consellera Delegada a Romero Polo i el Dr. Jordi Garreta, Catedratic de Sociologia i investigador de la Universitat de Lleida. Es tracta d'incorporar persones vinculades a tots els àmbits de ciutat: comunicació, empresa, universitat i social. L'entitat necessita tenir un patronat que conegui la realitat de la ciutat des de tots els prismes.

El relleu s'ha fet el 13 d'octubre, en un acte d'agraïment als ara antics patrons de la fundació i de benvinguda als nous membres. Es van acomiadar dels seus càrrecs: el Sr. Àngel Ayuso, que ha format part de l'entitat des de l'any 1997; el Dr. Joan Viñas, en el seu cas forma part d'Arrels Sant Ignasi des del 2004, el Dr. Manel Lladonosa, formant part del patronat des del 2008 i el Dr. Frederic Vilà, integrat al patronat des de l'any 2010, en aquest cas, hem hagut de fer el canvi per la seva defunció el passat mes de maig. Durant el comiat, vàrem comptar amb unes paraules del Sr. Luis Arancibia, delegat del Sector Social dels Jesuïtes i es va fer entrega als exmembres del patronat d'un llibre vinculat a la justícia social.

A més, el nou patronat té l'encàrrec de preservar el llegat del Pare Joan Suñol i d'impulsar les línies estratègiques del nou pla estratègic de l'entitat.

 

EL DOL DE LES ABRAÇADES

Rosa Majoral

Encetem un nou curs, un nou curs que té un alè d’esperança i alhora, de fredor, d’incertesa i de cansament, perquè venim d’un curs passat intens. No sabem com continuarem, però si que sabem que serà incert com la vida mateixa i que igualment, hem de continuar també com la vida.


Tenint en compte que a aquesta incertesa, se li afegeix que la pandèmia ha fet minvar aspectes vitals que ens alimenten per tenir una vida sana, feliç i plena d’amor. Han minvat les relacions amb els amics que ens reconforten, les abraçades que tant nodreixen l’esperit, el poder estar tranquils junts sense la recança de què ens contagiem el virus,..., en definitiva, ha minvat el contacte en general. I pel contrari ens hem digitalitzat més, estem més connectats amb la tecnologia i més hores amb pantalles, qui en té, perquè hi ha persones que queden totalment al marge i excloses d’aquest món tecnològic. I això, fa que estiguem de dol, d’aquells dols que aparentment semblen superflus, però que van colpint l’ésser com la gota Malaya i el van degradant, poc a poc, i la persona es va apagant i la deixa només subsistint.


Ser-ne conscients d’aquest dol o dols, ja és un primer pas, igual que acceptar que haurem de continuar mantenint aquesta distància i per tant, poques abraçades tindrem. Malgrat tot això, hi ha una cosa que perdura i que ens pot mantenir units i forts els uns amb els altres, i això és el vincle que ens uneix. Aquest lligam afectiu i emocional que tenim amb les persones que ens estimem, que hi tenim apreci, que ens hi sentim pròximes, que hi ha “feeling”, que tenim connexió, que compartim... Aquesta vinculació que establim els uns amb els altres que no es veu, ni és palpable físicament, però que hi és i que podem fer créixer, sobretot en aquests moments.


I és que ara, amb la pandèmia, podem posar en valor aquest lligam, fer-lo més fort essent-ne conscients i fent més present aquest caliu que aporta el vincle. I com l’enfortim? A través de ser creatius per establir vinculacions sense el contacte físic. Potser donant més protagonisme a la mirada, a la paraula, als gestos amables cap a l’altre, o tot allò que se’ns acudeixi, per demostrar-li a l’altre, que encara que no ens puguem tocar o veure, hi som presents i ens l’estimem.

Rosa Mª Majoral i Josa

Directora de la Fundació Arrels Sant Ignasi

Perquè ser donant d'una Entitat social?

Avui, dia de les fundacions i els donants, tenim el testimoni d'en Ramon i la Teresina, dues persones compromeses amb Arrels Sant Ignasi des de fa molts anys.

 

RAMON

Des de sempre he estat preocupat en com puc ajudar als més necessitats, i donat el meu treball i la meva situació familiar, m’ha costat sempre molt trobar dins del meu dia a dia un espai per poder dedicar al voluntariat, de tal manera que em vaig plantejar que ara per ara l’única forma que tenia era fer un ajut econòmic.


I aquí va començar un camí per tal de trobar a quina entitat volia dedicar part dels meus diners en forma de donació, fixant aquest import en el famós 0,7% dels ingressos totals, tal com es va acordar l’any 1994 en les famoses acampades “0,7 -Pobresa Cero” i que es demanava un compromís a tots els partits polítics de que l’Ajuda Oficial al Desenvolupament fos el 0,7% del PIB, compromís que crec hauríem de mirar d’assolir totes les persones.


Un dels criteris que per mi tenen molta importància en les entitats que es dediquen a l’ajuda real a les persones, es quina quantitat dels recursos que obtenen via donacions, subvencions, ajuts institucionals els dediquen realment a l’ajuda a les persones, i no s’esvaeixen en despeses de gestió i vet per on entre aquestes vaig veure que Arrels Sant Ignasi complia perfectament aquesta premissa.


Perquè Arrels Sant Ignasi?, veureu jo coneixia de la seva fundació, des de la Parròquia Sant Ignasi i el Pare Joan, justament el mateix any 1994, però no coneixia el que realment abastava i abans de fer el pas com a donant, vaig anar una mica a mirar el que feien i per mi va ser obrir els ulls a una dura realitat que desconeixia totalment, la gran quantitat de gent sense sostre que hi havia a Lleida ciutat, i en que consistia en ajudar a les persones sense sostre des d’un punt de vista humà, d’apropament a ells ajudant-los en les necessitats més bàsiques i també des d’un punt de vista estructural, lluitant per mirar de canviar les estructures que els mantenen invisibles per la societat, fent-los visibles i implicant a aquestes en la seva millora de les seves condicions de vida.


Avui aquestes finalitats es manté intactes, ajut personal, a nivell anímic i d’escolta, ajut material, amb roba, menjar i higiene, ajut per superar addiccions que els han portat a l’estat en que es troben, i ajut estructural, no parant de lluitar amb les administracions per la millora de les condicions de vida d’aquestes persones i fer-los visibles.


Per tot això estic molt satisfet de ser donant d’Arrels Sant Ignasi i animo a tothom que pugui a que també ho sigui, no s’exigeix cap quantitat mínima, simplement tenir Voluntat d’Ajudar a l’Altre.

 

TERESINA

Soc donant d’arrels des de fa temps perquè crec en el seu projecte. Estén la mà a persones que no tenen veu en la nostra societat i que necessiten del nostre recolzament i suport per tirar endavant amb la seva vida, gens fàcil i plena de dificultats. Les institucions no és comprometen de valent, aquestes persones no són sovint una prioritat en les seves propostes. Jo si crec que han de ser una prioritat perquè la seva vida no és tan afortunada com la nostra i tenen dret a tenir una vida digna i cal lluitar per això i Arrels ho fa. Ho fa tenint en compte tot el procés: l’acolliment, els programes de reinserció i l’acompanyament. Ho fa nodrint-se d’una bona colla de voluntaris.


A més a més crec que hem de viure solidàriament i aprendre a compartir el que tenim amb els què ho necessiten. Hem de desvetllar en nosaltres actituds cada vegada més compromeses i generoses.

L’HOSPITALITAT, L'ASSIGNATURA PENDENT

lleidanoracistes

El setembre anuncia el final de la campanya de la fruita. La caravana mediàtica de l'estiu ha anat marxant, i ho aniran fent, també, la majoria de temporers. La Covid ja no el portaran els negres sinó els joves. El problema de la fruita ja no serà problema fins al maig de l'any que ve.

El camp s'ha convertit en una fàbrica. Els temporers en la part més vulnerable d'aquest sistema productiu. Nosaltres, la majoria dels oients, som consumidors passius.
Estaria bé fer una autoavaluació. Jo puc dir que he suspès. La Fundació Arrels sant Ignasi va néixer fa vint-i-sis anys per pal·liar la gana d'unes persones que venien de fora, a la recerca d'un de lloc de treball i que es veien abocades a dormir al carrer. Doncs bé, vint-i-sis anys després hem tornat a fer el mateix, hem sortit al carrer a donar lots de menjar i entrepans a persones que malviuen en habitacions o al carrer. Vint-i-sis anys i no hem entès que la gent no vol una bossa amb menjar, sinó un lloc digne on viure, un lloc digne de treball.

Les entitats socials ens hem vist ocupades amb el que és urgent sense tenir temps ni recursos per el que és important: preveure, sensibilitzar i incidir.

No cal ser molt clarivident, a hores d'ara, per preveure com estarem al maig de l'any vinent. Doncs bé, aquesta anàlisi fàcil de fer demana d'un lideratge i un pla urgent.
Les entitats hem de continuar sent motor de sensibilització social. De fet les entitats no som res més que persones a favor de causes justes. Cal que aquest potencial humà que som dinamitzi una ciutadania de valors sans, com el de l'hospitalitat. I això no són paraules boniques, sinó accions concretes com lloguers accessibles.

I ens cal incidir, reivindicar polítiques justes a lleis injustes com és la llei d'estrangeria.
Estaria bé que totes les parts implicades, actives o passives, fem autoavaluació i diguem si estem contents o no de la campanya d'enguany. Jo m'ho miro en la clau més humanitària, i us puc dir que no val allò de hem fet el que hem pogut.
Jo no sé vosaltres, però, a mi, m'agradaria que el territori de Lleida, sortís o no sortís l'any vinent als mitjans, fos un lloc on totes les persones, vinguin d'on vinguin, es trobessin ben acollides.

 

Roger Torres i Aguiló,

president de la Fundació Arrels Sant Ignasi