De Lleida a Alcarràs, passant per Almeria, Melilla i Nador

La parròquia ha esdevingut, novament per uns dies, un petit refugi acollidor de persones temporeres. Fins a tretze persones de cinc nacionalitats diferents han trobat acollida gràcies una comunitat mobilitzada i en col·laboració amb diverses entitats. Persones que fan cada any un itinerari no sempre fàcil per trobar feina en la campanya de la fruita. Aquest camí per a moltes d’elles va començar fa molt de temps, quan van deixar enrere les seves famílies i els seus costums a la recerca d’un lloc que els permetés millorar la seva vida i la dels seus.

 

Durant una setmana un petit grup d’Arrels Sant Ignasi hem fet l’itinerari a l’invers. Hem parat a Almeria on ens ha espantat les condicions de vida de les persones que treballen als hivernacles que cobreixen de la muntanya al mar 31.000 h. de plàstic (més de dos cops la superfície de la ciutat de Barcelona). Persones que viuen en assentaments de cabanetes fetes de palets i plàstics. D’Almeria hem anat a Melilla, on l’esfereïdora tanca de filferro s’alça amenaçant acompanyada d’un discurs bel·licista que vol criminalitzar l’immigrant. A Nador hem vist l’estat de vida de les persones que estan en trànsit i de l’acompanyament que en fa l’Església diocesana del Marroc.

I abans de tornar a Lleida ens vam aturar encara a Alcarràs, on la M. Dolores i el Moussa ens van compartir la seva tasca i la seva vida.

 

Dins d’aquest itinerari hi hem descobert petits llocs segurs, acompanyats per unes petites comunitats religioses i per petits equips de persones que tenen el denominador comú d’acompanyar, servir i defensar el dret de les persones. En tots aquests llocs hem rebut una acollida càlida a través d’uns rostres amables i uns espais senzills.

 

I en acabar aquest viatge hom pensa que el nostre petit refugi per a persones temporeres forma part d’aquest mapa de llocs bons per a les persones que recerquen hospitalitat en mig d’un camí ple de menyspreu, racisme i violacions. I encara que sembli petit i insignificant, el petit refugi temporal esdevé una llar per uns dies. Acollir, acompanyar i defensar els drets de les persones ens porta novament a denunciar i a reclamar que no podem continuar essent una societat que permet que els seus treballadors dormin al carrer.

 

Roger Torres i Aguiló 

President d’Arrels Sant Ignasi