“És estrany que no tinguin casa, no?”


El passat 17 de març vaig tenir l’oportunitat de parlar en la Comissió d’Empresa i Treball del Parlament durant uns pocs minuts. Va ser d’una forma improvisada i sense planificar. Jo acompanyava al president de la nostra entitat, Arrels Sant Ignasi, qui va realitzar una clara i ferma aportació sobre l’equipament comunitari de múltiples usos a Lleida, tot defensant els drets de les persones sense llar i temporeres, a través de la mirada de l’acollida i l’hospitalitat. Doncs bé, en la part final de la seva intervenció, ens va cedir els minuts que li quedaven i jo vaig prémer el botó del micro per parlar; agafada una mica per sorpresa, però tampoc volia deixar perdre l’oportunitat de dir el què pensava.

 

Primer vaig comentar que els equipaments han d’estar al servei de les persones i les seves necessitats i no al revés, on la persona ha d’adaptar-se constantment i exclusivament als serveis o equipaments que no responen al que li cal. Després, també vaig recordar que a banda de tenir els equipaments i serveis suficients, no podem oblidar l’acompanyament integral a la persona, i que aquest és vital per millorar la situació que viu en aquell moment la persona.

 

I finalment, vaig explicar una anècdota que m’havia passat amb la meva filla aquell mateix matí, perquè em va semblar que era la manera més pràctica de mostrar el què volia transmetre. I la meva filla de sis anys aquell matí, mentre la pentinava o intentava pentinar els rínxols que té, em preguntava per què anava a Barcelona. Jo li deia: vaig a explicar una cosa molt important. Ja saps que la mare treballa en un lloc on acull persones que no tenen casa, i avui anem a explicar justament que hi hagi un lloc per aquestes persones i no dormint al carrer. I ella em deia: però és estrany que no tinguin casa, no? Amb la seva mirada d’infant i d’innocència, ho trobava estrany. Doncs bé, ara que som adults, hauríem d’intentar recordar aquesta estranyesa i no fer normal, una cosa que és rara, com el fet de no tenir casa.

 

Rosa Majoral i Josa

Directora d’Arrels Sant Ignasi

Escolta l’opinió de la Rosa Majoral a l’UA1