No en diguem habitatge

Quantes persones, entre elles infants, han de morí en habitatges inadequats per a què canviïn les polítiques d’habitatge? Com és que tenim un sistema de protecció social que nos ens protegeix? Quan posarem realment la vida al centre des de la política i des de la mateixa societat? Quantes desgràcies han de passar per a què passem a l’acció i no permetem aquestes injustícies? Fa pocs dies, l’incendi a una oficina bancària de Barcelona que estava ocupada per una família sense recursos on han mort adults i infants. Recordem també l’incendi a una nau industrial a Badalona on també hi van morí persones que hi malvivien. I tantes d’altres situacions de persones que el lloc on viuen deixa molt que desitjar: no tenen les condicions ni els subministres bàsics necessaris, ni són espais segurs, a vegades espais massificats, llocs ruïnosos,… I d’aquests espais, ho anomenem habitatge inadequat, habitatge precari, insegur, infrahabitatge,… Però això, no és cap llar o casa, ni molt menys. És un lloc que s’habita i prou, perquè no hi ha cap més opció ni solució. És un lloc per malviure perquè la persona o la família no té més recursos. I això, dista molt de què esdevingui realment un llar, perquè en un llar ens desenvolupem amb unes condicions dignes, fem créixer el nostre projecte de vida i hi regna l’amor.

 

 

És la constatació un cop més que vivim immersos en un sistema que no garanteix el dret a l’habitatge ni ens protegeix. On es demostra la mancança del mateix sistema en poder oferir solucions dignes per a les persones que es troben en situació de sense llar. L’habitatge és un dret humà necessari per preservar la dignitat de tota persona i és la porta d’accés a la resta de drets humans que garantitzen viure amb plena dignitat. El dret a una vivenda adequada és un dret humà com d’altres, i no s’hauria de vulnerar. Les persones en situació de sense llar, són l’expressió més clara de la vulneració del dret humà a l’habitatge. Viure en habitatges inadequats significa estar sense accés als drets fonamentals, sense protecció, sense xarxa, sense afecte, sense salut…

 

Quanta indignació, impotència i tristor genera conèixer situacions així de vulnerabilitat i desprotecció, ja que tota persona ha de poder viure amb dignitat en una llar pròpia, en pau, permanent i sobretot, amorosa.

Rosa Majoral i Josa

Directora d’Arrels Sant Ignasi

Escolta l’opinió de la Rosa Majoral a l’UA1