Vides esquinçades

Acabem de passar el dia de Tots Sants i el dia dels difunts on es recorda els avantpassats i aquells familiars estimats que ens han deixat. Uns dies que estan precedits per la festa popular de la castanyada on molts dels joves surten a passar-s’ho bé. Enguany recordarem aquesta castanyada per la brutal violació d’una menor al polígon d’Igualada i un parell de dies més tard, una altra aquí a Lleida a la falda de la Seu Vella. Segons dades dels Mossos es recullen més de dues denúncies per violacions al dia i encara més, d’abusos sexuals, sense tenir en compte les persones que no acaben formalitzant la denúncia i sense oblidar les dones que es moren a mans dels seus agressors havent patit aquestes violències sexuals, o les dones en situació de sense sostre que viuen infinitament més desprotecció. Aquests fets no es poden minimitzar ni relativitzar ni negar o amagar ni com a persones ni com a societat. Són actes que no es poden consentir en una societat i que ens demanen i ens interpel·len a actuar en la nostra quotidianitat.                       

 

El que no es diu, sembla que no existeixi. Potser estem davant d’un altra pandèmia, la pandèmia masclista de voler dominar l’altre, i en aquest cas, l’altre és la dona. Malauradament, no és una pandèmia nova en el sistema patriarcal on estem immersos. De fet hi ha estat tota la vida, però això no vol dir que ho haguem de normalitzar, ni molt menys acceptar, ans el contrari, cal visibilitzar-ho per trencar aquestes violències tant estructurals. El feminisme ha avançat i dona veu per encoratjar l’erradicació de qualsevol tipus d’abús de poder sobre les persones, però cal també fer més passes endavant: Viure d’una forma diferent les noves masculinitats, que es respecti la diversitat (mirada des de l’enriquiment), on no es fomenti les desigualtats, on es condemnin aquestes violències estructurals per part de tots i totes i no en siguem còmplices, que es visualitzin al màxim, etc. I sobretot, que hi hagi recursos i eines per acompanyar la recuperació o reparació d’aquestes vides esquinçades per una violació, i d’aquestes ferides que es van fent més grans com a societat. No oblidem que no hi ha una vida que en valgui més que una altra, les de les dones tampoc.

 

Rosa Majoral i Josa

Directora d’Arrels Sant Ignasi

Escolta l’opinió de la Rosa Majoral a l’UA1