EL VIRUS DE LES DESIGUALTATS

Sembla que l’estiu s’hagi avançat, i atrapats per la calor, acabem aquest curs. Un curs que ha continuat amb la tònica de la incertesa per la pandèmia i amb els seus alts i baixos corresponents. I ara, finalment comencem a veure la llum amb unes restriccions molt més laxes o gairebé inexistents i amb la tranquil·litat o seguretat que ens dona el procés de vacunació de la població en general. Les carreteres tornen a estar plenes els caps de setmana, les platges també, hi ha parcs naturals fins ara accessibles que ara es fan pagar per restringir l’aforament, les terrasses plenes, la gent es relaxa de l’ús de la mascareta,…, la vida s’imposa de nou com si mai haguéssim estat reclosos i amb la por al cos.

 

Però ha passat, hem viscut i encara estem visquem una pandèmia en la pròpia pell. I em pregunto: què hem après? Cadascú podrà fer les seves reflexions internes. Ja sabem que hi haurà aspectes sorgits durant la pandèmia que potser es quedaran i en continuarem fent ús (certes reunions telemàtiques, rentat de mans amb gel,…), però n’hi ha d’altres que no s’haurien de quedar i fins i tot, hauríem de reivindicar. I em refereixo a tot allò que vulnera el drets de les persones i que amb la pandèmia potser em oblidat. Com per exemple, el fet de què molts processos de prestació d’ajudes, de treball, de visites mèdiques,…, s’hagin digitalitzat o tot passi per una cita prèvia agafada de forma online. Aquest sistema no és avantatjós per aquelles persones que no tenen, ni disposen dels recursos tecnològics pertinents, ni de la connexió corresponent. No oblidem que hi ha persones que no tenen mòbil, ni ordinador i menys tablets.

 

Per una altra banda, no sé si també haurem aprés a consumir menys i que el consum sigui de més qualitat i de proximitat, per tal d’afavorir al nostre veí o veïna que també s’ho ha passat malament durant aquest darrer any. No sé si haurem aprés a mirar-nos més als ulls, ara que teòricament ho hem hagut d’exercitar més, ja que no ens hem pogut abraçar i hem hagut de mantenir la distància entre nosaltres. No sé si ara que venen les vacances tindrem gestos de solidaritat per aquells que no en poden fer o per donar un cop de mà a les entitats d’acció social que no tanquen. No sé si aquest aïllament viscut en molts sentits, farà que ens obrim més a la resta del món, a cooperar entre nosaltres, a ajudar-nos mútuament, a fer-nos més costat,… i espero que així sigui, per poder sortir de la pandèmia i sobretot, poder sortir de la pandèmia del virus de les desigualtats.

 

Rosa Mª Majoral i Josa

Directora Arrels Sant Ignasi