Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú.


El refugi no és encara una llar, però sí que pot tenir tot el caliu necessari perquè les persones que hi són de pas hi trobin un lloc bo d’acollida. Això és el que hem intentat novament aquest any la comunitat d’Arrels Sant Ignasi, juntament amb Càritas, Creu Roja i la col·laboració de la Plataforma amb Justícia Social i tota la comunitat parroquial davant la manca d’allotjaments temporals per les persones que s’apropen cada estiu a la recerca de feina. 


L’acollida és limitada, onze places. Però aquesta limitació és a la vegada la seva gràcia: un espai que dona caliu i proximitat lluny dels grans espais massificats. I com sempre, els llocs els fan les persones, els que venen i els que acullen. Ha estat molt bonic veure aquests dies tota una comunitat implicada en l’acollida: els grups que preparen els àpats cada dia, el grup de tres voluntaris que s’encarreguen de l’acollida i el parell de joves que es relleven cada nit perquè sempre hi hagi algú vetllant, el tècnic que fa assessoraments de tot tipus i els somriures dels que marxen cada dia agraïts. I així, l’espai que ofereix un lloc on dutxar-se, poder guardar les maletes, sopar, dormir i esmorzar acaba essent un lloc on hom pot refer-se després de tot un dia al carrer, un lloc per resar, un lloc per compartir i mil petits detalls més.


La història és una història bonica en mig de molts dies d’adversitats. Persones de 30 a 62 anys que han estat dies mal dormint al carrer perquè no trobaven res obert.


Malauradament, les històries com aquestes continuaran existint. I el temps que vivim ens demana que obrim els ulls i no neguem l’evidència. Davant del fet migratori i la precarietat de vida de moltes persones que porten molt temps entre nosaltres podem fer dues coses: o bé posar-nos al costat de les persones o bé al costat del sistema. Els d’Arrels Sant Ignasi vam néixer per ser dels primers, dels que mentre hi hagi persones que malvisquin al carrer prenguin l’acció d’acollir i denunciar. Volem capgirar les lleis injustes i els instruments que perpetuen una manera de viure hostil i volem assajar noves maneres d’acollir el que és humà. Gràcies per formar part d’aquesta petita comunitat que obre portes i trenca fronteres.


Roger Torres i Aguiló

President Arrels Sant Ignasi