Els temporers i els sense sostre son persones

Ja fa dies que estan arribant temporers a treballar en la recollida de la fruita. Son imprescindibles ja que els pagesos no poden ells sols. Molts son originaris de països del continent africà, que han hagut de passar moltes penúries, jugant-se la vida per entrar a Espanya. Alguns companys d’ells s’han ofegat a la mediterrània. ¿Perquè venen?

 

Les persones de l’Àfrica tenen les mateixes necessitats i desitjos de viure dignament que nosaltres. Si veuen que el seu futur immediat és morir-se de gana, especialment els seus fills,que no tenen sortida en el seu país, i saben que a Europa es viu bé, es normal que facin el possible per venir a treballar aquí.

 

L’actual legislació del comerç i economia a nivell mundial fa que el primer món estigui explotant el tercer món, el qual no pot sortir de la pobresa. És evident que el lògic és ajudar al desenvolupament d’aquests països pobres i que els seus habitants no hagin d’emigrar fora per poder viure.

 

La llei d’estrangeria que tenim a Espanya és injusta: obliga a estar al menys 3 anys aquí malvivint per poder demanar un permís de treball.

 

Si no vinguessin temporers molta fruita es quedaria als arbres. Ens fan un favor per la manca de persones d’aquí que hi vulguin treballar.

 

Si ens posem en la seva pell – som empàtics – comprovarem el seu patiment, accentuat quan no troben lloc per allotjar-se i han de mal dormir al carrer. Un col·lectiu i una societat està més desenvolupada i és més humana com més acull a les persones i més recursos té per les que els necessiten. Nosaltres, els lleidatans, podem fer molt més.

 

Pensava que no es repetiria l’escàndol de l’any passat agreujat per la pandèmia, en que quan, en plena onada, nosaltres estàvem confinats, ells eren al carrer. Aquest any ja estan arribant des de fa dies i el recurs de la Paeria, el pavelló firal de Lleida, no s’obrirà fins el 1 de juny. ¿I mentre tant? La Parròquia de Sant Ignasi acull – com va fer l’any passat – una dotzena de
persones en els seus locals, on se senten estimats i ben tractats, però és poc.

 

Les notícies despersonalitzadores que els tracten com col·lectiu, no com persones fan mal. És un mètode empleat, per exemple, pels militars: despersonalitzen l’exèrcit enemic i aleshores el matar persones ja no afecta la consciència dels soldats, que disparen sense pensar-ho.

 

No hem de caure en aquesta trampa. Considero que la ciutadania som bones persones i ens bolcarem a ajudar-los a nivell personal i a exigir a les Administracions que resolgui aquesta greu injustícia que maltracta les persones que, a sobra, necessitem.

 

La Paeria ha decidit construir un alberg en un terreny municipal. Alguns veïns tenen por de tenir-los a prop. Però això els passa perquè no els coneixen, no han parlat amb ells, no els han mirat als ulls, no els han personalitzat; si ho fessin s’alegrarien de que el barri col·labori a
resoldre el problema; es convertirien en persones acollidores, podrien demostrar la seva humanitat i això els ompliria de satisfacció. Els animo a fer-ho.

 

 

Joan Viñas

La Manyana – 30-5-2021

 

 

Us animem a fer-ho! Lleida, ciutat d’acollida. Us compartim l’entrada “només onze” del blog d’una voluntària de l’allotjament temporal a la parròquia de Sant Ignasi.

 

https://mentrefloreixenlesflors.blog/2021/05/22/nomes-onze/