LLUM I OMBRES

La realitat que vivim no és prou nítida i en molts casos podem dir, fins i tot, que és fosca. És negra nit per a moltes persones que viuen al carrer i també per a nosaltres que ens fa respecte, no sabem com ajudar i no entenem què els hi passa.  La barreja de la solitud, la malaltia mental i les addiccions fan malviure moltes persones que nosaltres només veiem com a estridents.  I si cultivem una mínima sensibilitat, no ens volem acostumar a veure aquestes persones com a una part més del mobiliari urbà, per això restem impotents mentre pensem en solucions impossibles. Les situacions d’aquestes persones són, però, casos extrems. N’hi ha d’altres que amb més possibilitats també estan al carrer perquè no troben una manera més digna per ser acollits: aquells temporers que s’han quedat, aquell jove migrant, aquella família que no pot pagar un lloguer…

En mig de la foscor, però, hi ha petites clarors que encenen tota una cara.  I és el cas del jove estrident que de tant en tant es deixa caure al Centre Obert i per uns instants recupera -amb una dutxa i un got de cafè amb llet- tot l’escalf que necessita el seu cos i el seu cor.  Una estona de serenitat que volem aprofitar al màxim perquè esdevingui un vincle per poder començar a fer camí amb ell. O el cas de la jove família que per uns mesos s’ha pogut acollir a un pla ocupacional i sembla que tastin, també per uns instants, l’alegria de poder tornar a un lloc que és llar, amb l’alegria de poder omplir la vida dels menuts, amb la satisfacció d’haver estat fent un treball digne i ric en relacions humanes. I és llum, també, contemplar que, davant la situació de veure gent dormint en hamaques hi ha molta gent que s’indigna i reclama més dignitat pel jove temporer que s’ha quedat.  

Potser el fet de treballar per la justícia deu ser això, deu ser veure que la llum entra per les esquerdes dels murs foscos i vol obrir-se pas. Aquesta llum, aquesta esperança, aquesta justícia són les que ens conviden a continuar buscant, esperant i empenyent perquè siguin cada cop més gran.

Roger Torres i Aguiló

President Arrels Sant Ignasi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *