CONNECTAR-NOS

Vivim contínuament preocupats per estar connectats, passem informació del què fem a través de les xarxes, repassem les notícies pel twitter i ens fem fotos per penjar a instagram, pendents de què la foto quedi bé o de fer-la el més original possible, viatgem amb el mòbil mirant els últims whatsapps, fem videollamades… Vivim connectats al món digital, al món de les pantalles. I aquesta pandèmia, sembla que encara hagi accelerat molt més aquesta digitalització i ara, encara han crescut més tots els tràmits que s’han de fer online (cites prèvies, rebre confirmacions, sol·licitar ajudes…), les formacions presencials que han quedat substituïdes per classes virtuals, el teletreball,… Actualment, si no tens els recursos tecnològics i la connexió pertinent, ho tens complicat per poder seguir el dia a dia i sobretot, ho tens més difícil per poder estar amb relació amb altres persones o almenys, estar en relació a través de les pantalles i la tecnologia.

Tanmateix, hi ha persones que no poden accedir a aquest món digital, perquè no tenen els recursos suficients i de retruc potser també les competències per utilitzar-los i fer-ne un ús adequat. Existeixen persones que no tenen ordinadors, ni tablets, ni portàtils, i en prou feines tenen un mòbil per poder fer trucades o només en tenen un que permet trucar i res més. O a vegades, tenen l’aparell, però no tenen connexió i han de buscar-se la vida per obtenir la wifi gratuïta d’algun lloc. Per tant, existeix l’exclusió digital que accentua encara més les desigualtats i incrementa encara més l’exclusió que ja pateixen de per la seva situació de vulnerabilitat i precarietat.

Sembla que avui dia el estar connectats a la vida és sinònim d’estar connectats a les pantalles i a la digitalització, si no estàs connectat sembla que estiguis fora del sistema. Parlem de connectar-nos quan realment, estem més desconnectats que mai, estem desconnectats de nosaltres mateixos. La vida no la podem viure a través de les pantalles, dels missatges, de les fotos,…, la vida és viu connectant-nos amb un mateix, amb el nostre interior i sabent que hi passa per dins, sabent quines són les nostres emocions i necessitats i després, amb connexió amb els altres, atents també al què els hi passa essent-hi presents. I això, no es pot veure ni viure a través d’una pantalla, ben segur.

Rosa Mª Majoral i Josa

Directora d’Arrels Sant Ignasi